Curs: Infeccions de Transmissió Sexual

Curs online interactiu

ITS i embaràs

Les ITS durant l’embaràs tenen en general les mateixes característiques epidemiològiques, clíniques i de diagnòstic que en la població general. L’aspecte més rellevant de les ITS durant l’embaràs és la possibilitat de transmissió vertical d’alguna d’aquestes infeccions i la repercussió sobre la salut fetal i neonatal. El tractament, a part d’incidir sobre la salut de l’embarassada i la de les seves parelles sexuals, ha d’intentar evitar la transmissió vertical de la infecció i les complicacions obstètriques. Abans d’indicar una pauta de tractament s’haurà d’avaluar i adequar-la curosament, considerant els possibles efectes fetals perjudicials.

Clica els ítems per accedir als continguts 

 

 

VAGINOSI BACTERIANA


La vaginosi bacteriana no és una malaltia de transmissió sexual. Consisteix en un desequilibri de la flora vaginal amb un sobrecreixement de microorganismes anaerobis (principalment Gardnerella Vaginalis) i disminució de lactobacillus spp. La presència de vaginosi bacteriana en la gestació s’ha associat a un major risc de part prematur (també amb amenaça de part preterme, ruptura prematura de membranes, corioamnionitis i infecció post-cesària). Menys clara és l’associació amb avortament. El cribratge de vaginosi bacteriana no està indicat de manera sistemàtica en la gestació, ja que el tractament no ha demostrat disminuir la taxa de prematuritat de forma global. En canvi, en pacients amb factors de risc de prematuritat sí que es recomana el cribratge precoç en el segon trimestre i eventual tractament. També es tracten les pacientes sintomàtiques.

Hi ha controvèrsia en el moment de fer el cribratge (en general es prefereix el segon trimestre), el mètode diagnòstic (pot ser difícil interpretar els cirteris d’Amsel), el control post-tractament i l’eficàcia del mateix per reduir les complicacions gestacionals.

Es prefereix la via oral. El tractament d’elecció és la clindamicina via oral (300mg / 12 hores durant 5 ó 7 dies). El tractament amb metronidazol (p.e. 2 gr VO en dosi única) també pot considerar-se com a alternativa. Tinidzol està contraindicat tant en l’embaràs com en l’alletament.

 

 

SÍFILIS


La infecció per Treponema pallidum és una infecció de transmissió sexual que pot tenir repercussions per a la mare, per al fetus i per al nadó. El cribratge de sífilis està indicat de manera universal en tota dona gestant a nivell mundial. Les taxes de sífilis primària i secundària han augmentat de forma global en l’última dècada, amb una incidència destacable a nivell mundial, i l’augment de casos en dones s’ha acompanyat d’un augment paral·lel de casos de sífilis congènita. La taxa de notificació global de sífilis a Europa és d’uns 5.5 casos / 100000 habitants, amb una taxa de sífilis congènita situada en un 2/100000. El diagnòstic matern durant la gestació permet realitzar un tractament específic i prevenir la sífilis congènita, així com evitar la complicacions maternes a llarg termini.

La clínica materna i els mètodes diagnòstics no difereixen de la població no gestant. El diagnòstic durant la gestació sol ser serològic. Existeixen 2 estratègies de cribratge gestacional, el cribratge clàssic o tradicional (sol·licitar en primer lloc les proves reagíniques, i en cas de ser positives confirmar amb proves treponèmiques), i el cribratge invers (realitzar en primer lloc una prova treponèmica, en general mitjançant EIA o CLIA i en cas de resultar positiu, fer d’un test no treponémico per confirmació i valoració d’activitat). La serologia luètica s’ha de repetir en el 3r trimestre en gestants amb conductes sexuals de risc. La sífilis és una malaltia de declaració obligatòria i ha de recomanar l’estudi de la / parelles sexuals.

 

Sífilis congènita

La taxa de sífilis congènita ha presentat un augment a nivell global, tot i les estratègies mundials per a l’eliminació de la mateixa.

És bàsic insistir en la importància del cribratge universal de sífilis a totes les dones embarassades ja que és una malaltia que es pot prevenir, per a la qual disposem de mètodes eficaços de diagnòstic i tractament

La transmissió maternofetal de la sífilis pot produir-se durant la gestació, per via transplacentària o per contacte amb lesions infectants en el moment del part. La transmissió intrauterina pot produir-se a partir de les 14 setmanes de gestació, amb un risc creixent al llarg de la gestació. El risc de transmissió depèn també del grau d’activitat de la infecció, de manera que el risc és més gran en fases més precoces i en els primers 4 anys d’infecció, ja que hi ha un major nivell de espiroquetes circulants.

En absència de tractament, el risc de transmissió maternofetal és d’un 50% en cas de sífilis primària o secundària, el 40% en sífilis latent precoç, i del 10% en sífilis latent tardana o terciària.

Sense tractament, pot produir-se per tant la transmissió intrauterina. En aquest cas, hi ha una important associació amb complicacions perinatals: Risc d’avortament o mort fetal o perinatal (fins al 40%, més freqüent en sífilis primària o secundària), sífilis congènita (fins a un 40%), Part prematur, Retard de creixement intrauterí, anomalies congènites fetals (principalment a nivell musculo-esquelètic), signes inespecífics d’infecció fetal (hepatomegàlia, ascites, anèmia fetal, polihidramnis, placentomegàlia), que poden aparèixer a partir de les 18-20 setmanes de gestació.

L’afectació neonatal pot passar desapercebuda al naixement ja que dues terceres parts dels nens amb sífilis congènita són asimptomàtics en néixer. La majoria de signes apareixen després de la primera setmana de vida.

Quan hi ha clínica precoç, els signes més comuns són la hepatoesplenomegàlia, icterícia, rash, rinitis, i signes de neurosífilis (fontanel·la voluminosa, convulsions, afectació de parells cranials). L a sífilis congènita tardana pot aparèixer en el 40% de nounats no diagnosticats ni tractats al naixement, en forma de bombament cranial frontal, destrucció del cartílag nasal, alteracions òssies i dentals. Aquesta fase ja no és reversible amb el tractament antibiòtic.

La sífilis congènita pot ser pot prevenir amb l’administració de tractament antibiòtic durant la gestació. L’ús de penicil·lina és altament eficaç en la prevenció d’anomalies fetals i de la sífilis congènita.

 

Tractament durant la gestació

El tractament de la sífilis durant la gestació es detalla a la taula . El tractament d’elecció és amb Penicil·lina parenteral, fins i tot en gestants al·lèrgiques a penicil·lines, ja que no hi ha cap alternativa terapèutica que hagi demostrat la seva eficàcia en la curació materna i en la prevenció de la sífilis congènita fetal. La desensibilització a penicil·lina en entorn hospitalari seria el tractament d’elecció en cas d’al·lèrgia a qualsevol estadi de la infecció durant la gestació.

La sífilis ha de ser tractada durant la gestació en qualsevol cas en què no hi hagi constància de tractament correcte previ

El tractament és altament eficaç, aconseguint també el tractament de la infecció fetal, sobretot si s’administra en el primer i segon trimestre, o el més precoç possible després del diagnòstic. Els pacients amb un tractament tardà en la gestació o quan ja s’han detectat anomalies ecogràfiques presenten un major risc de sífilis congènita.

Després de l’administració de la primera dosi de tractament, ha de controlar-la aparició de la Reacció de Jarisch-Herxheimer. Es tracta d’una reacció febril que apareix durant les 24 hores posteriors a l’administració de penicil·lina, associada a cefalea, miàlgies, contraccions uterines i pèrdua de benestar fetal. És secundària a la lisi de espiroquetes i pot presentar-se fins al 40% de gestants amb sífilis primària o secundària si el tractament es realitza a partir del segon trimestre. El tractament és simptomàtic, mitjançant hidratació, control maternofetal, i tractament de suport (antitèrmics, tocolítics, etc.).

La valoració de la resposta al tractament durant la gestació es realitza al mes i als 3 mesos de tractament. En cas de persistència de títols als 3 mesos està indicada la repetició de tractament amb la mateixa pauta.

 

 

CLAMIDIASI I GONOCÒCCIA


Aquestes 2 infeccions tenen característiques comunes, ja que poden produir uretritis i cervicitis en la dona gestant, i en el moment del part complicacions en el nounat, sobretot oculars. En la majoria de dones tant la infecció per Chlamydia trachomatis com la infecció per Neisseria gonorrhoeae són asimptomàtiques i passen desapercebudes, però en absència de tractament ambdues poden complicar-se i Produir una malaltia inflamatòria pelviana. L’absència de tractament durant l’embaràs s’ha relacionat de forma poc consistent amb trencament prematur de membranes i part prematur, però el que sí que està demostrat és que el contacte amb les secrecions infectades durant el part pot produir en el nadó oftàlmia neonatal que en absència de tractament pot ser molt greu. A més C. trachomatis pot produir infecció respiratòria en el nadó i N. gonorrhoeae sèpsia neonatal.

La infecció per Chlamydia trachomatis és molt freqüent en gestants amb activitat sexual, especialment les menors de 25 anys. Algunes guies de seguiment de l’embaràs aconsellen el cribratge sistemàtic de la infecció en gestants menors de 25 anys o amb altres factors de risc, mitjançant obtenció de mostra vaginal o cervical per PCR específica en el primer i tercer trimestre de la gestació. En les gestants amb infecció VIH està indicat el cribratge de les dues infeccions en el tercer trimestre ja que el tractament de les ITS redueix el risc de transmissió vertical del VIH.

L’administració sistemàtica de col·liri de Eritromicina a tots els nounats és molt útil per a la prevenció de l’oftàlmia per N. gonorrhoeae i en certa manera també per a la prevenció de la conjuntivitis per C. trachomatis.

Clamídia i gonococ. Tractaments recomanats durant la gestació:

  • Tractament d’elecció: Azitromicina 1 g VO dosi única
  • Tractament alternatiu (al·lèrgies): Amoxicil·lina 500 mg / 8 h VO 7 dies

  • Tractament d’elecció: Ceftriaxona 250 mg IM dosi única + Azitromicina 1 g VO dosi única
  • Al·lèrgia: consultar especialista Medicina Infeccioses. Considerar sensibilitats d’antibiograma

Altres aspectes generals del tractament de les dues infeccions:

  • Doxiciclina està contraindicada durant l’embaràs.
  • Levofloxací ofloxací i gemifloxací estan contraindicats durant l’embaràs i la lactància materna.
  • Les parelles sexuals han de ser tractades i és recomanable la utilització del preservatiu fins a la finalització del tractament i la desaparició dels símptomes.
  • A les 2-3 setmanes de finalitzar el tractament es recomana comprovar la curació de la gestant (escovilló vaginal o cervical per PCR específica) i en el cas d’infecció per clamídia repetir també l’estudi en el tercer trimestre.

 

 

PAPIL·LOMAVIRUS


Els canvis hormonals i immunològics de la gestació poden reactivar el virus del papil·loma humà (VPH). Durant l’embaràs la incidència de condilomes anogenitals és més gran i el nombre de lesions i tamany pot incrementar-se considerablement.

El diagnòstic de condilomes genitals és per inspecció visual i únicament es recorrerà a la biòpsia en casos dubtosos. Tal com succeeix amb les altres ITS, a la gestant amb condilomes és important descartar infecció VIH, i repetir la serologia de cribratge universal en el tercer trimestre. La transmissió maternofetal del VPH pot existir, transplacentària, perinatal o postnatal. El risc de clínica neonatal o de papil·lomatosi respiratòria recidivant del nadó és molt baix. Tot i que el moment de major risc de transmissió vertical sigui el part, l’evidència científica actual indica que la realització d’una cesària no modifica el risc de transmissió vertical del VPH. LA cesària només està indicada davant la presència de grans volums lesionals que obstrueixin el canal de part o pel risc de sangnat.

En el cas de les lesions intraepitelials premalignes cervicals es pot produir també una progressió en el grau de severitat de les mateixes, si bé posteriorment al part pot esdevenir-se una regressió en el grau de lesió i fins i desaparèixer. En les lesions premalignes de cèrvix diagnosticats durant l’embaràs és aconsellable no tractar i esperar la seva evolució i eventual tractament fins després del part. Elmés important és descartar la presència de lesió invasiva (càncer). Citologia, colposcòpia i envetual biòpsia són les eines per al ctrol i diagnòstic. La interpretació de les imatges colpocòpiques no sempre és fàcil, atesos els canvis que sobre el cérvix causa l’embaràs (que s’anomenen “deciduosi”).

 

Davant la presència de condilomes durant l’embaràs es recomana fer una cesària únicament si els condilomes són de grans dimensions i obstrueixen el canal del part, o si els condilomes presenten risc de sagnat profús.

Tractament dels condilomes

El tractament dels condilomes durant la gestació pot plantejar-se per millorar la clínica materna, evitar el sagnat durant el part, o l’obstrucció de la cadena si les lesions són voluminoses, però tenint en compte una possible regressió en el postpart.

  • Àcid tricloroacètic: Pot usar-se en l’embaràs, amb les mateixes precaucions que fora de la gestació. S’ha d’aplicar per part d’un professional. Representa una de les poques alternatives factibles quan no es disposi d’altres opcions com la crioteràpia o el làser.
  • Imiquimod: Hi escassa informació disponible sobre el seu ús en l’embaràs pel que de moment es recomana evitar-ho, tret que els beneficis superin clarament els riscos
  • Podofilotoxina: El seu ús està contraindicat durant l’embaràs
  • Sinecatequines de tè verd. No hi ha experiència en l’embaràs, per la qual cosa no s’aconsellen.
  • Tractaments ablatius. Com ara la crioteràpia, la vaporització làser o la fulguració elèctrica. Són els procediments d’elecció.
  • Tractaments excisionals. Poden plantejar-se en determinades circumstàncies: lesions atípiques, necessitat de descartar neoplàsia, grans volumns.

Els tractaments excisionales i ablatius (vaporització làser, crioteràpia, escissió quirúrgica o electrocauterització) són segurs en l’embaràs i constitueixen el tractament d’elecció

Vacuna front el VPH

Les vacunes contra el VPH (bivalent, tetravalent i nonavalent) són vacunes proteiques sense contingut d’ADN ni capacitat infectiva. Les dades sobre la seva administració durant l’embaràs no han mostrat problemes de seguretat, però són insuficients per poder recomanar-la. Si alguna embarassada rep una dosi de vacuna de forma inadvertida és recomanable posposar l’administració de les dosis restants fins després del part. Endarrerir l’administració d’alguna de les dosis no disminueix el seu efecte. En cas d’administració accidental no s’ha de modificar el seguiment de l’embaràs i no està justificada la interrupció de la gestació. La seva administració no està contraindicada durant la lactància materna.

 

 

HERPES GENITAL


L’herpes genital (HG) està produït sobretot per Herpes Simplex tipus 2 (HSV-2) però també per HSV-1. La infecció durant l’embaràs té una major transcendència a causa de la capacitat de transmissió vertical del virus en el moment del part. L’herpes neonatal és una entitat infreqüent però que pot ser extremadament greu. La simptomatologia de la gestant és la mateixa que fora de l’embaràs, però la immunosupressió gestacional pot desencadenar un major nombre de recurrències clíniques. La distinció entre herpes genital (HG) primari (primoinfecció en gestant sense immunitat prèvia enfront de HSV1 ni HSV2), primer episodi de HG no primari (primoinfecció en presència d’immunitat enfront de l’altre tipus viral) i HG recurrent (recurrència en presència d’anticossos homòlegs) condiciona el risc de transmissió vertical i d’herpes neonatal.

Risc d’herpes neonatal en presència de lesions herpètiques en el part:

  • Herpes genital primari: 50%
  • Primer episodi d’HG no primari: 30%
  • Herpe genital recurrent: 2%

 

El maneig de la infecció va dirigit a la prevenció de la transmissió vertical en el moment del part pel que s’indicarà una cesària en certes circumstàncies, i s’administrarà al final de l’embaràs teràpia antiviral supressora a les pacients amb episodis de HG durant la gestació . Davant d’un primer episodi d’HG en una embarassada està indicat confirmar el diagnòstic i determinació del tipus viral mitjançant cultiu o PCR de les lesions. La serologia tipus viral específic pot ajudar en el maneig de la dona gestant ja que en el 15% dels casos un primer episodi d’HG correspon en realitat a la primera manifestació clínica d’un HG recurrent. És recomanable tractar qualsevol episodi de HG amb aciclovir o valaciclovir VO en qualsevol trimestre de l’embaràs (veure pauta a la +). En cas d’inici de part en pacient amb lesions herpètiques i primer episodi d’HG està indicat realitzar una cesària causa de l’elevat risc de transmissió vertical. També està indicada la cesària quan el primer episodi es va produir en les 6 setmanes prèvies al part, ja que hi ha una demora en la producció d’anticossos específics protectors del nounat, i el moc cervical pot contenir el virus. Davant d’un episodi d’HG recurrent diagnosticat durant el part és també prudent fer una cesària malgrat el baix risc de transmissió vertical, però no hi ha indicació de cesària si l’episodi es va produir abans del part. Per evitar lesions en el moment del part i cesàries innecessàries està indicada la teràpia supressora amb aciclovir o valaciclovir a partir de les 36 setmanes. L’elecció de la via del part i la pauta de tractament supressor venen resumides a la taula .

 

 

VIH / VHB / VHC


 

VIRUS DE LA INMUNODEFICIENCIA HUMANA (VIH)

Tota dona ha de realitzar-se un cribratge del VIH durant l’embaràs. La infecció pel VIH pot transmetre al nadó durant l’embaràs, en el part, o a través de la llet materna. Actualment, si s’apliquen les mesures de prevenció disponibles per evitar la transmissió perinatal, aquesta se situa en un percentatge inferior a l’1%. Es recomana que qualsevol embarassada infectada pel VIH realitzi tractament antiretroviral combinat durant tota la gestació i es mantingui amb un nivell de virus indetectable en sang el màxim temps possible. Si el control de la infecció és òptim, el part pot ser vaginal, encara que en determinades situacions es recomana la realització de cesària. La lactància materna està contraindicada en el nostre medi en tots els casos. L’embaràs en una dona infectada pel VIH pot tenir un major risc de complicacions perinatals com part prematur o retard de creixement, per la qual cosa s’ha de controlar en una unitat especialitzada.

 

HEPATITIS B (VHB)

El cribratge de l’hepatitis B també es recomana de forma universal a totes les gestants en el primer trimestre. És una infecció que pot transmetre al nadó principalment durant el part, encara que en alguns casos també durant l’embaràs. Per evitar la transmissió vertical, estan indicades mesures de profilaxi postnatal amb aplicació de gammaglobulina específica antihepatitis B, i la primera dosi de vacuna en les primeres hores de vida. Posteriorment hauran de completar la vacunació neonatal. És important conèixer el perfil d’activitat de la infecció materna ja que les dones amb DNA del VHB o HBeAg positiu poden tenen un major risc de transmissió. En cas de càrrega viral superior a 200000 unitats / ml, està indicat el tractament antiviral amb Tenofovir principalment a partir del segon trimestre de gestació, amb l’únic objectiu de disminuir la transmissió vertical. En aquests casos també s’han d’aplicar les mesures de prevenció postnatal.

La infecció per hepatitis B no modifica la via del part ja que la cesària no ha demostrat tenir un paper protector. Sí que es recomana evitar els procediments invasius intrapart (pH de calota fetal, monitorització fetal invasiva). La lactància materna no està contraindicada.

 

HEPATITIS C (VHC)

El cribratge de l’hepatitis C està indicat en aquelles gestants que presentin factors de risc (Antecedent de transfusió o trasplantament, ús de drogues, portadora de tatuatge o pírcing, convivent amb persona infectada, transaminitis). La transmissió vertical de l’hepatitis C se situa al voltant del 3%. No hi ha mesures de prevenció efectives per evitar la transmissió. Sí que es recomana evitar els procediments invasius intrapart (pH de calota fetal, monitorització fetal invasiva). La cesària no ha demostrat tenir un paper protector. La lactància materna no està contraindicada encara que s’ha d’evitar el contacte en cas de sagnat actiu. En l’actualitat existeixen tractaments curatius per a la infecció que poden ser aplicats abans de quedar gestant o en el postpart. No es recomana de moment el seu ús durant la gestació.

 

 

VULVOVAGINITIS FÚNGICA


A causa de factors hormonals i immunològics la candidiasi vulvovaginal és una infecció molt freqüent en l’embaràs. Es poden identificar espècies de Candida fins a 40% de les dones embarassades. Igual que a la dona no gestant la infecció està causada sobretot per Candida albicans però pot estar causada per altres espècies de Candida. La candidiasi vulvovaginal no té repercussió fetal ni s’associa a resultats perinatals adversos. La pruïja vulvar és la característica clínica dominant però la seva intensitat pot ser variable, o cursar com infecció asimptomàtica. El tractament està indicat per alleujar els símptomes de l’embarassada.

Tractament recomanat durant la gestació:

  • Azols tòpics en pauta de 6/7 dies
  • Òvul vaginal de Clotrimazol (100 mg, 1 / d / 6 d) o Miconazol (no comercialitzat a Espanya). Són els més recomanables causa d’una major experiència

  • No es recomana l’administració d’Azols per VO. El seu risc teratogènic és desconegut, però atès que l’administració tòpica és efectiva és la pauta recomanable.
  • L’administració d’Azols VO no està contraindicada durant la lactància materna.
  • En absència de símptomes no cal tractar la parella sexual.

 

 

TRICOMONIASI


Tal com succeeix fora de l’embaràs, la infecció per tricomones pot passar inadvertida o causar en la dona un flux anormal amb olor desagradable acompanyat de coïssor, o pruïja vulvar o vaginal. Tot i que les complicacions perinatals són poc freqüents, la tricomonosi vaginal s’ha relacionat amb trencament prematur de membranes i amb part prematur. El cribratge sistemàtic de la infecció durant la gestació per cultiu o PCR no està indicat però sí que ho està en les gestants amb infecció VIH, ja que el tractament de les ITS redueix el risc de transmissió vertical del VIH.

Altres aspectes generals del tractament:

  • La parella sexual també ha de ser tractada i és recomanable la utilització del preservatiu fins a la finalització del tractament i la desaparició dels símptomes.
  • Un cop finalitzat el tractament es recomana comprovar la curació de la gestant (de preferència PCR) en un termini màxim de 3 mesos.
  • Metronidazol és excretat per la llet materna i encara que hi ha controvèrsia sobre possibles efectes perjudicials en el nounat seria recomanable després de la seva administració suspendre la lactància materna durant 12-24 h.
  • Tinidazol està contraindicat durant la gestació i la lactància materna.

 

 

PEDICULOSI  I SARNA


La clínica de la sarna o escabiosi i de la pediculosi pubis no difereix respecte a la dona no gestant. A continuació es detallen els tractaments més recomanats en l’embaràs (veure taula ):

Pediculosi pubis

El tractament durant la gestació amb permetrina tòpica 1 % aplicada a les àrees afectades i retirada mitjançant rentat al cap de 10 minuts és segur en la gestació. És un fàrmac de categoria B de la FDA, és a dir, considerat segur. De la mateixa manera que a la població no gestant, es recomana el rentat de roba i roba de llit. El tractament amb permetrina també pot realitzar-se durant la lactància, tot i que s’apunta que no se’n coneix bé l’excreció en la llet; no alletar temporalment durant el tractament pot ser una opció.

Escabiosis

El tractament d’elecció serà amb permetrina (categoria B), fàrmac considerat segur durant la gestació i la lactància. La pauta no difereix de la indicada fora de la gestació, és a dir, aplicació en crema 5% per tota la superfície corporal, amb retirada mitjançant rentat a les 8-12 hores. El tractament s’ha de repetir al cap de 7-14 dies. El tractament amb Benzyl Benzoat i sulfur precipitat també pot realitzar-se durant l’embaràs, encara que tenen una menor eficàcia i no disposem de suficients dades de seguretat.

En l’embaràs està contraindicat el tractament amb ivermectina oral pel seu demostrat potencial teratogènic i no es recomana tampoc el lindà pel risc de neurotòxic materna. No hi ha masses estudis respecte l’ús de malatió tòpic (Malathion) en l’embaràs (efectiu en sarna i pediculosi), però no ha demostrat teratogènesi en animals (categoria B); s’excreta a la llet materna.

 

 

RESUM. PUNTS RELLEVANTS


  • El tractament de les ITS durant l’embaràs, és important tant per a la salut de la dona com per evitar la transmissió vertical de la infecció i les complicacions obstètriques.
  • El tractament de les ITS durant l’embaràs s’ha d’adequar considerant possibles efectes fetals perjudicials.
  • El tractament d’elecció de les vulvovaginitis fúngica en la gestació és amb azoles tòpics. I en cas de trichomoniasis pot usar-se metronidazole VO
  • La infecció per Chlamydia no és infreqüent en la gestació i el tractament amb Doxiclina està contraindicat. L’azitromicina és una bona alternativa terapèutica.
  • El maneig de l’herpes genital en la gestació ha d’anar dirigit a la prevencio de la transmissió vertical en el moment del part pel que s’indicarà una cesària en certes circumstàncies, i s’administrarà al final de l’embaràs teràpia antiviral supressora a les pacients amb episodis d’HG durant la gestació.
  • L’única indicació de cesària en cas de condilomes és l’obstrucció del canal del part per condilomes de grans dimensions o en cas de sagnat profús.
  • El tractament d’elecció de la sarna i la pediculosi és la Permetrina.
  • El cribratge de vaginosi bacteriana està indicat en pacients amb factors de risc de prematuritat en el segon trimestre de l’embaràs
  • Es recomana el cribratge universal de sífilis durant la gestació i el tractament amb penicil·lina en tots els casos en què no hi hagi constància de tractament previ, amb l’objectiu de prevenir la sífilis congènita.
  • També està indicat el cribratge universal de VIH i VHB durant la gestació ja que existeixen mesures de prevenció efectives per evitar la transmissió vertical.

 

 


 

Material suplementari

Banc d’imatges
Documents
Links al web


Guarda, baixa, imprimeix