Curs: Infeccions de Transmissió Sexual

Curs online interactiu

Aspectes Generals de les ITS

Us mostrem de manera resumida alguns aspectes generals de les ITS, com ara trets epidemiológics, repercussions, proves diagnòstiques, les Unitats de ITS i mesures de prevenció.

Clica els ítems per accedir als continguts 

 

CONCEPTE D’ITS


Les infeccions de transmissió sexual (ITS) són aquelles infeccions transmeses principalment per via sexual  tant per relacions sexuals vaginals, anals o orals. En el cas d’una infecció en una dona embarassada, aquesta pot transmetre la infecció al fill durant l’embaràs o en el moment del part. Són causades per bacteris, fongs, virus, protozous o paràsits, essent els més freqüents el Treponema pallidum,  el gonococ, la clamidia,  la tricomona, el virus de l’herpes simple, el virus del papil·loma humà, els virus hepatotrops  i el VIH.  Una persona infectada pot no manifestar signes ni símptomes de la infecció, encara que els símptomes més freqüents són la secreció uretral o la disúria, l’augment del flux vaginal, úlceres genitals o dolor abdominal.

EPIDEMIOLOGIA


Les ITS són infeccions molt prevalents. Les taxes d’ITS són més elevades en el grup de persones que es troben entre els 15 i els 44 anys d’edat.

Es calcula (font: OMS) que cada dia, més d’un milió de persones s’infecten d’una infecció de transmissió sexual; que cada any, unes 350 milions de persones s’infecten de les quatre malalties més prevalents:  clamidiasi, gonorrea, sífilis o tricomoniasi; que més de 500 milions de persones són portadores del virus herpes simple genital i que unes 290 milions de dones estan infectades pel virus del papil·loma humà; el 2012, més de 900.000 dones embarassades van tenir sífilis

Un aspecte rellevant són les resistències als antibiòtics, especialment pel que fa al gonococ, la qual cosa en dificulta l’erradicació.

IMPORTÀNCIA I REPERCUSSIÓ


Les ITS tenen efectes intensos en la salut sexual i reproductiva en tot el món, i constitueixen una de les cinc categories de consulta mèdica més freqüent. Constitueixen un problema de salut pública en tot el món, tant en els països industrialitzats com en els països en desenvolupament.  Són una causa de morbiditat aguda en els adults i poden produir complicacions amb seqüeles rellevants. Les infeccions per clamídea i gonococ poden provocar problemes reproductius com l’esterilitat femenina i masculina o embarassos ectòpics. La infecció per VPH provoca més de 500.000 casos nous de càncer de cérvix cada any. En ocasions poden causar infecció sistèmica i fins i tot la mort. També poden afectar als fetus amb mort prenatal o neonatal, anomalies congènites, prematuritat, baix pes al néixer, infeccions i oftalmia neonatorum.  Algunes de  les ITS ulceratives, com l’herpes i la sífilis, poden multiplicar el risc de coinfecció pel VIH per tres o més vegades.  També tenen repercussions evidents en l’esfera psico-social.

DIAGNÒSTIC


Hi ha diferents camins per arribar al diagnòstic de les ITS: per la clínica (diagnòstic clínic pressumptiu) i per proves de laboratori (diagnòstic etiològic). El diagnòstic clínic usa l’experiència clínica per a identificar els símptomes i signes d’una ITS específica. Malgrat que s’apliqui en certs àmbits on no és possible disposar de tècniques de laboratori, l’aproximació diagnòstica i terapèutica només basada en la clínica s’hauria d’evitar. El diagnòstic clínic comporta un elevat índex d’errors diagnòstics i infravalora les infeccions mixtes (ex.: uretritis per clamídia i gonococ) o asimptomàtiques, amb les conseqüències que poden tenir les complicacions de les infeccions no tractades (ex.: malaltia inflamatòria pelviana).  El diagnòstic etiològic utilitza proves de laboratori dirigides a identificar l’agent causal. Aquestes proves requereixen d’un laboratori especialitzat que faciliti la presa, enviament i processament de les mostres. És molt més precís i permet el tractament d’infeccions inaparents. En el nostre àmbit fins i tot els centres d’atenció primària tenen accés a aquest tipus de diagnòstic, i malgrat que el diagnòstic definitiu es retardi pel temps de processament i sigui més costós, és el més recomanable.  Tot i així, donat que sovint ens interessa començar un tractament el més aviat possible, fins i tot administrar-lo “in situ”, de vegades aquest s’inicia empíricament, basant-nos en la presumpció clínica o pel resultat d’algunes proves complementàries que podem emprar “in situ”.

TRACTAMENT


De cara al tractament hem de considerar aspectes individulas i etiològics,  pero també aspectes col·lectius, cumplimentació, resistències, proves de curació, etc.

Es raonable pensar que el tractament ha de ser etiològic, basat en el patogen causal i segons els casos fins i tot basat en les sensibilitats als fàrmacs, com en el cas del gonococ.

Però és cert que determinats perfils de pacients plantegen dubtes sobre el seguiment i la cumplimentació del tratament. Això fa que de vegades es prefereix instaurar un tractament inicial empíric, i en tot cas modificar-lo posteriorment en base al resultat de les proves complementàries. Per la mateixa raó, es prefereixen sovint pautes en monodosi (preferiblement orals) adminsitrades en el mateix moment de la consulta, “in situ”.

Algunes ITS requereixen un control de curació post-tractament ateses les cumplimentacions, resistències, fallades o abandonament del tractament o possibles repercussions/complicacions.

Hem de considerar també en l’estratègia terapèutica les parelles sexuals, que hauran de ser avaluades o fins i tot tractades empíricament.

En cas d’embaràs es consideren aspectes de seguretat/embriotoxicitat i l’afectació /tractament neonatal.

UNITATS D’ATENCIÓ A LES I.T.S.


Els programes d’atenció i control de les ITS es basen en el subministrament de serveis assistencials accessibles, acceptables i eficaços. Quan aquests serveis són ben gestionats, arriben a tota la comunitat, ofereixen recursos a gran escala i promouen programes de salut.

En el nostre país, els malalts poden optar per serveis assistencials públics i privats.  El servei públic es troba en les àrees assistencials primàries i en centres especialitzats en ITS o clíniques de dermatovenereologia; i en les àrees assistencials hospitalàries especialitzades incloses en els serveis de Dermatologia o Malalties Infeccioses dels hospitals.   El servei privat es troba en consultoris especialitzats o no en ITS,  en els serveis hospitalaris d’hospitals privats o en organitzacions no governamentals.  En la major part dels casos, el sector privat treballa conjuntament amb els centres públics de l’entorn.

Idealment, les unitats d’atenció a les ITS haurien de tenir personal especialitzat en aquestes infeccions, ser accessibles, garantir la confidencialitat, proximitat i atenció urgent, disposar de proves de diagnòstic ràpid, mitjans per a les proves complementàries específiques com ara les NAAT o els cultius virals, disposar de tractaments per administrar “in situ”, garantir un seguiment eficaç,  poder estudiar les parelles, tenir recursos per afavorir el coneixement i l’educació en aquestes malalties, promoure les mesures de control i prevenció i monitoritzar epidemiològicament l’activitat que duen a terme.

PREVENCIÓ I CONTROL


L’assessorament conductual representa un pilar poblacional bàsic en el control de les ITS. L’educació sexual sobre pràctiques segures i reducció de riscos i promoció de l’ús del preservatiu son aspectes capdals. Cal fer èmfasi en grups poblacions d’especial risc, com els adolescents, treballadors de sexe remunerat, homes homosexuals i consumidors de drogues injectables.

Us del preservatiu

Quan s’usa correctament i sistemàticament, és una de les mesures  de protecció més eficaces front les ITS, inclosa la infecció per VIH.

Vacunes

Disposem de vacunes front l’hepatitis B i el virus del papil·loma humà. Són eficaces i segures. S’estima que la vacuna front l’hepatitis B, inclosa en la majoria de programes de vacunació infantil, ha estalviat més de 1,3 MM de morts per hepatopatia crònica i càncer.

Altres vacunes, encara no disponibles, com ara contra l’herpes virus i el VIH estan en avançades fases de recerca.


 

Material suplementari

Banc d’imatges
Documents
Links al web


Guarda, baixa, imprimeix