Curs: Infeccions de Transmissió Sexual

Curs online interactiu

Balanitis (balanopostitis)

La balanitis representa la inflamació/infecció del gland i la postitis la inflamació del prepuci. Ambdues condicions solen coexistir en homes no circumcidats pel que freqüentment s’utilitza el terme de balanopostitis. És infreqüent en homes circumcidats. Les alteracions del prepuci poden afavorir-la.

Clica els ítems per accedir als continguts 

ETIOPATOGÈNIA


Pot ser degudes tant a causes infeccioses com a diverses condicions dermatològiques.

En la seva majoria no es deuen a infeccions de transmissió sexual.

 

Etiologies Balanopostitis:

Infeccioses
  • Candida albicans
  • Anaerobis
  • Streptococs (grups A i B)
  • Staphylococus aureus
  • Trichomona vaginalis
  • Virus Herpes Simple
  • Papilomavirus humano
  • Mycoplasma genitalium
  • Gardnerella vaginalis
  • Mycobacterium
  • Gonococo
  • T. pallidum

Dermatològiques
  • Liquen esclerós
  • Liquen plà
  • Psoriasis. Balanitis circinada
  • Balanitis de Zoon
  • Eczema (inclòs irritatiu, al·lèrgico i seborreic)
  • Reaccions al·lèrgiques

Premalignes  (carcinoma in situ)
  • Malaltia de Bowen. Papulomatosis bowenoide
  • Malaltia de Paget
  • Eritroplasia de Queyrat

 

 

CLÍNICA


Sol presentar-se com dolor, sensibilitat o pruïja associat a lesions eritematoses petites en gland i/o prepuci. Les lesions poden ser descamativas o arribar a ser ulcerades. Freqüentment s’acompanya d’un exsudat purulent pudent. Si es deixa evolucionar l’edema i la inflamació poden arribar a produir adherències prepucials o fins i tot fimosi.

DIAGNÒSTIC I MANEIG


El diagnòstic freqüentment es basa en la història clínica i en l’exploració física. Algunes eines diagnòstiques depenen de l’etiologia concreta.

Si se sospita una balanitis candidiàsica, s’aconsella realitzar cultiu o tinció de KOH de mostra de la secreció prepucial. La diabetis mellitus és un factor predisponent, sobretot si està mal controlada. S’aconsella realitzar un test de glucosa en orina per descartar-la. 

Bacteris aerobis o anaerobis poden ser també causa de balanitis. El diagnòstic pot donar-lo el cultiu de secreció prepucial, que pot també guiar el tractament antibiòtic. Per a determinades etiologies, pot ser útil la realització de PCR específiques.

Existeixen moltes causes dermatològiques no infeccioses de balanitis (veure taula) que no es discutiran aquí. Davant clínica suggestiva, manca de diagnòstic concret o manca de resposta al tractament valorar referir a Dermatologia o Urologia per valoració.

 

 

TRACTAMENT


El tractament s’ajustarà a la causa.

En cas que es tracti d’una ITS, s’instaurarà el tractament etiològic corresponent. En cas de balanitis fúngica, és similar al de la vulvoganitis fúngica. El mateix per herpes o altres gèrmens.

La balanitis candidiàsica es pot tractar amb imidazols tòpics, com clotrimazole o miconazole, durant 1 a 3 setmanes, o en els casos més severs, amb fluconazol oral.

 


Material suplementari

Banc d’imatges
Documents
Links al web


Guarda, baixa, imprimeix