Curs: Infeccions de Transmissió Sexual

Curs online interactiu

Infeccions de transmissió sexual

Concepte

Entenem generalment com a infeccions de transmissió sexual (ITS) un conjunt de malalties infeccioses que tenen com a mecanisme principal de transmissió/contagi o com un dels mecanismes de transmissió/contagi possibles (no exclusiu), la via sexual, és a dir les conductes que tenen a veure amb les relacions sexuals. En algunes d’aquestes malalties la transmissió via sexual és la prinicpal font de contagi, com ara la infecció per virus del papil·loma humà o les tricomones, per exemple. En d’altres, la transmissió via sexual és una de les possibles vies de transmissió, però no l’única ni la més important, com ara l’hepatitis B o l’hepatitis C.


Importància

La importànica de les ITS la podem entendre des de diferentes punts de vista. Algunes ITS esdevenen rellevants per la seva freqüència i arrelament mundial, constituint autèntiques pandèmies. Altres, per les repercussions, complicacions i seqüel·les que poden tenir en diferents òrgans de l’economia, amb compromís de funcions vitals importants (com ara la lues o la gonocòcia). O per les seqüel·les que poden deixar, per exemple sobre la funció tubàrica, causant esterilitat, com ara el gonococ o les clamídies. Algunes arrosseguen repercussions psicològiques i socials que tenen a veure amb la presentació clínica, contagi i recidives, com ara l’herpes simple o les berrugues genitals. Altres són importants perquè poden estar en l’origen de malalties preneoplàstiques i càncers, com ara alguns genotips de papil·lomavirus humà. I algunes d’elles, poden transmetre’s de la mare al nadó. Tot això fa que les ITS esdevinguin un problema de salut pública de primer ordre i que els esforços que s’han de fer per controlar-les esdevinguin prioritaris.


Quadres anatomoclínics

Podem agrupar les ITS en quadres clínics generals, en funció de localitzacions anatòmiques i síndromes clínics (conjunt de símptomes i signes).
Clica per veure contingut:

La vaginitis és el terme general que s’empra quan ens referim als trastorns de la vagina causada per infecció, inflamació o canvis en la flora vaginal normal. Els símptomes inclouen flux vaginal, olor, pruïja, i/o malestar. Aquests símptomes són molt comuns i sovint condueixen a l’auto-diagnòstic i tractament, cosa que cal evitar. La tricomonosi, la candidiasi i la vaginosi bacteriana en són les causes etiològiques més freqüents. Altres etiologies (dermatosis i dermatitis, irritatives, neoplàstiques, etc) no són infecciones i res tenen a veure amb les ITS.

Accedeix a tota la informació: [button style=”btn-primary btn-lg” icon=”glyphicon glyphicon-hand-right” align=”left” iconcolor=”#ffffff” type=”link” target=”false” title=”  Aproximació a les pacients amb símptomes de vaginitis” link=”vulvovaginitis”]

La cervicitis és la inflamació del coll uterí.  Pot tenir etiologia infecciosa o no infecciosa i pot ser aguda o crònica. Amb tot, la cervicitis aguda es deu generalment a una infecció, sovint per clamídia o gonococ, encara que en una gran proporció dels casos no es pot determinar l’agent causal específic sense proves complementàries.

Accedeix a tota la informació: [button style=”btn-primary btn-lg” icon=”glyphicon glyphicon-hand-right” align=”left” iconcolor=”#ffffff” type=”link” target=”false” title=”  Aproximació a les pacients amb cervicitis” link=”cervicitis”]

El terme “malaltia inflamatòria pelviana (MIP)” s’usa comunment per referir-se a una inflamació causada per una infecció del tracte genital superior, que inclou endometri (endometritis), trompes de Fal.lopi (salpingitis), ovaris (ooforitis), miometri (miometritis), serosa uterina, lligaments amples i peritoneu pelvià (parametritis-peritonitis). La participació tubàrica (annexitis, abscés tubo-ovàric) és el tret més característic i comú.

La infecció pelviana pot ser secundària a intervenció quirúrgica, avortament o part, o conseqüència d’una infecció sistèmica. No obstant això, en la majoria d’ocasions la infecció és deguda a l’ascens de gèrmens allotjatas al tracte genital baix, bé siguin patògns relacionats amb les malalties de transmissió sexual (ITS) o bé oportunistes endògens (p.e. els relacionats amb vaginosi bacteriana).

El dolor pelvià és el símptoma guia, i la mobilització cervical dolorosa el signe exploratori més característic. La MIP és una infecció severa, per la qual cosa el diagnòstic ha de ser considerat en tota dona en edat reproductiva amb dolor pelvià. A causa de l’enorme impacte sociosanitari i econòmic (per la seva freqüència i per la severitat de les potencials seqüeles, fins i tot en la infecció lleu), el clínic ha de tenir un elevat índex de sospita i dedicar els màxims esforços a confirmar el diagnòstic i instaurar el tractament.

Accedeix a tota la informació:  Malaltia Inflamatoria Pelviana

Les úlceres genitals poden ser d’etiologia infecciosa o no infecciosa, encara que la majoria són causades per infeccions de transmissió sexual. La prevalença de patògens específics varia depenent de la ubicació geogràfica. El diagnòstic causal de les úlceres genitals es complica pel fet que poden coexistir més d’una infecció. El repte per al clínic és determinar la causa de les úlceres genitals per tal d’indicar la teràpia apropiada i per disminuir el risc de transmissió a tercers. Mentre no es disposa de les proves confirmatòries, sol instaurar-se tractament empíric basat en l’etiologia més probable. L’aproximació correcte implica altrament la identificació i tractament dels contactes.

Accedeix a tota la informació:  Aproximació al pacient amb úlceres genitals

Les “berrugues genitals” normalment estan causades pels genotips 6 i 11 del papilomavirus humà. La forma clínica més clàssica són els condilomes acuminats. Es una de les malalties de transmissió sexual més prevalent i sovint afecta gent jove.

Accedeix a tota la informació:  Aproximació al pacient amb berrugues genitals

Bona part de les neoplàsies epitelials premalignes i malignes  que afecten el tracte genital inferior tenen a veure amb la infecció per genotips considerats oncogènics o “d’alt risc” de papilomavirus, sobretot els genotips 16 pel que fa a vulva i vagina i els genotips  16 i 18 pel que fa al cérvix.

Clica al menú principal per accedir a aquestes malalties.


 

Classificació etiològica

En funció dels gèrmens causals podem agrupas les ITS en diferents grups de patògens. Cal dir que la classificació pot ser molt extensa. Alguns patògens poden “ocasionalment” trasmetre’s per via sexual. Aqui relacionem només les gèrmens més habituals i més característics de ITS.

Poden causar vulvovaginitis, cervicits, malaltia inflamatòria pelviana i quadres sistèmics, segons l’agent implicat.
Accedeix a les més freqüents clicant el desplegable:

Alguns virus causen típicament ITS quasi de forma exclusiva, com l’Herpes Virus tipus II o el papilomavirus humà. Altres es comporten com a ITS de manera ocasional, com el virus de l’hepatits B o el moluscum contagiosum.
Accedeix a les més freqüents clicant el desplegable:

[dropdownhead size=”btn-primary” split=””] Desplega i accedeix a les malalties víriques[/dropdownhead]
Representades majoritàriament per càndida sps, tot i que podem trobar altres fongs, com torulopsis glabrata. Causen bàsicament vulvitis i vaginitis, en forma de brots aguts, tot i que en algun cas es poden repetir sovint (vulvovaginitis fúngica de repetició).
Accedeix:

Vulvovaginitis fúngica

El germen més freqüent és el paràsit flagel·lat Trichomona vaginalis,que causa una de les vaginitis-ITS més freqüents.
Accedeix a les més freqüents clicant el desplegable: